Abans de començar el nou curs fem un repàs de l'anterior !

LES AVENTURES D'ESTIU DELS CASTORS I ELS LLOPS!

Aquest cop, vam fer estada a Argençola, un petit poblet a prop d'Igualada i allà hi vam estar acampats durant 5 fantàstics dies! Tot pintava molt emocionant, dues branques plenes de nens il·lusionats, en un mateix campament.

Sabent que aquest any la NASA ens havia escollit per formar part del seu projecte internacional de petits aspirants, haviem d'estar molt atents a tot el que allà podia passar, ja que era al Campament on acabariem de demostrar tot allò que haviem après durant l'any.

Tothom va col·laborar en el muntatge del camp, i quan diem tothom també volem dir els pares!, un pilar molt important en aquestes unitats, als quals els hi donem les gràcies per l'ajuda que hem rebut any rere any. Des dels castorets de primer any fins als llops més grans, van muntar les tendes on passariem les nits d'aquells dies, col·laborant entre ells i ajudant-se elsuns als altres.

Quan ho vam tenir tot apunt va ser el moment de posar en marxa tots els projectes, de repartir tasques, aprendre a ajudar-nos i organitzar la convivència durant els Campaments, ja que per a molts, erens els primers campaments d'estiu al cau.

Tots els dies teniem activitats on apreniem i recordavem coses relacionades amb la cura del medi ambient, la societat, el reciclatge i moltes d'altres coses que ens feien reflexionar sobre com voliem que fós el nostra planeta, fins al punt que cada nen i nena va poder frabricar el seu propi planeta en miniatura, que després es van endur cap a casa.

Entre mig de les activitats també vam tenir temps per la caminada, i quina caminada!! Més de 5 km, que vam fer tots junts, on vam a prendre a gestionar l'aigua de les cantimplores i a ser pacients i reflexius, a animars als companys que estaven cansats de caminar i a observar l'entorn natural que ens va acompanyar al llarg del recorregut.

Van ser uns dies on ens vam acabar de coneixer, on els més petits es van fer una mica més grans, i on els grans ens van demostrar que estaven preparats per passar de branca aquest pròxim any. La cooperació de tots els nens i nens juntament amb els caps, van fer que gauíssim d'uns dies molt emocionants, que ens han aportat un munt de coses positives.

Com ja és tradició, els campaments es van finalitzar amb un dinar de cloenda amb tots els pares, mares, nens i caps allà al campament, on els nens van ensenyar als pares tots allò que havien descobert aquells dies.

La valoració dels caps és molt positiva de cara als nens i a les activitats, sempre aprenem tots de tots i com sempre, tot pot ser millorat any rere any.

Així ens despedim de l'estiu i donem la benvinguda al nou curs, que esperem que sigui igual o més enrriquidor i apasionant que l'anterior.

Els Ràngers i Noies Guia van al sud!

Els Ràngers i Noies Guia hem anat aquest estiu a les terres de l'Ebre. Vam començar la nostra ruta a Bot on vam fer bivac en el poliesportiu del poble. El matí següent vam començar a fer la Via Verda, un sender habilitat per a vianants i ciclistes, fins a Benifallet. A partir d'aquí vam anar seguint el camí de la Via Verda i vam passar per diferents pobles del Montsià i vam tastar totes les piscines dels municipis per poder passar la calor i vam gaudir de l'hospitalitat de la gent d'Aldover ja que ens van preparar uns macarrons a la bolonyesa espectaculars!

A Amposta vam decidir fer l'últim tram en bicicleta i això ens va permetre gaudir d'una manera diferent de tot el delta de l'Ebre. A més a més, vam tenir la sort de poder gaudir d'una festa de l'escuma de la festa major de Sant Jaume d'Enveja. Allà al delta també vam poder fer una capbussada al mar a la platja de l'Eucaliptus.

Finalment vam arribar a Poblenou del Delta, on teniem el campament estàtic, on vam passar 4  dies molt intensos lluitant contra els mosquits, fent kayak, menjant gelats i moltes d'altres activitats amb les quals vam acabar d'assolir uns dels objectius d'aquests campaments: Una estupenda cohesió de grup.

Alà, alè, alí, alò, AL•LÚ-CI-NANT!

Els Pioners i Caravel·les ténen 'Buen camino'!

El passat mes de juliol la unitat de Pioners i Caravel·les vam fer l’últim tram del Camí Francés del Camino de Santiago, que va des de Sarria fins a Santiago de Compostela.

Vam començar el nostre viatge agafant un autobús a Barcelona que ens va portar fins a León, un cop allà i després d’esperar unes hores, vam agafar un tren que ens va portar fins a Sarria, on començava oficialment l’aventura.

Des de Sarria vam anar fins a Portomarín, seguidament a Palas de Rei, Arzúa, Pedrouzo i finalment vam arribar a Santiago.

Durant el camí ens vam trobar peregrins de molts llocs del món amb qui compartíem hores de caminar, butllofes als peus, calor, set, gana però també ganes d’ajudar-nos els uns als altres i bon rotllo. 

Vam veure festes majors en pobles minúsculs, vam dormir enmig de boscos atapeïts d’arbres, però també vam gaudir dels albergs destinats als peregrins, ens vam banyar al riu Miño, vam conèixer pobles i ciutats precioses i, finalment, vam arribar a la Catedral de Santiago, que estava en obres... però la qüestió és arribar, i arribar bé! 

Un cop a Santiago vam estar a un càmping on vam poder descansar el que no havíem pogut fer durant els dies de caminar. Vam visitar la ciutat i fins i tot un dia vam dinar... a un restaurant!!! Bé, el menjar no va ser cap cosa de l’altra món, però menjar en una taula després de dies de menjar al terra, s’agraeix!

Un any més vam tornar de campaments amb ganes que arribin els següents i poder disfrutar i aprendre tant o més que el que hem fet amb els anteriors!

P/C 2013·14

SORTIDA BLANCA dels PIONERS i les CARAVEL·LES

Els passats dies 8 i 9 de març, alguns membres de la branca de Pioners i Caravel·les vam fer la sortida blanca al refugi de la Serra d’ensija, aprop del cim de la Gallina Pelada.

Per arribar-hi, com a bons excursionistes i aventurers, vam escollir (per error) el camí més llarg, el que passa pel Torrent de les Llobateres. Tenint en compte que portavem uns 7kg de pes a l’esquena, no portavem raquetes, vam haver d’escalar i hi havia 1,50 m de neu, vam tardar unes 4h i mitja en arribar. Però va valdre la pena! Els paisatges que vam veure van fer més amena la duresa del camí. 

Un cop al refugi, on les vistes eren magnifiques, què diem magnifiques, inigualables, extaordinàries…. Vam decidir gaudir de la neu sortint a jugar i a córrer com vaques boges (de fet alguns anaven vestits de vaques). Acte seguit, vam sopar molt amb la companyia del Lur, el gos del refugi.

L’endemà al matí, abans de carregar-nos les motxilles per tornar, vam fer el cim de la Gallina Pelada amb molta il·lusió. Un cop allà, amb la fantàstica vista del Pedraforca al nord i Montserrat al sud, vam decidir celebrar tal fita girant la truita.

Després vam baixar del cim de cul, de panxa i fent tombarelles, ja que hi havia tanta neu que era impossible fer-se mal. Vam agafar les motxilles i vam començar a baixar, aquest cop pel camí correcte.

Tot plegat, va ser una gran experiència!

Branca de Pioners i Caravel·les 

'El cau de mis sueños'

Aquesta passada setmana ha estat molt intensa per el nostre cau!
De dilluns a dimecres els caps vam fer un intensiu de neteja dels nostres locals del Centre Sant Salvador on vam deixar a punt la secretaria, la sala de caps i la sala de material. Van quedar fantàstiques i el cau és un lloc menys caòtic i més net! Quan estigui més acabat penjarem les fotos!
El dissabte va ser el torn del cau de Ràngers i Noies Guia on els nens i nenes acompanyats dels seus pares i caps van estar des de ben d'hora al mati fent que la seva sala fos més confortable. El canvi més notori és una paret plena de suro on hi podràn penjar de tot. Aquest suro tapa una paret de maons blancs que fèien la sala molt freda. El terra, prèviament ple de taques de pintura, va quedar fantàsticament polit i la porta i les finestres van ser pintades de blau, el color representatiu d'aquesta branca. Ara toca, mica en mica, fer-lo més personal i posar-lo ple de coses nostres. 
Aquí us deiem dues panoràmiques de moments de treball i un vídeo on hi tenim tots els ràngers polint el marc de la porta.

cliqueu aquí per veure el vídeo

:)

Súrianella a la Xampminyons de Solsona

El passat dia 4 de gener es va disputar la Xampminyons de la Demarcació de la Catalunya Central a la zona poliesportiva de Castellar de la Ribera, a les afores de Solsona.

Aquest esdeveniment “esportiu” és una gran trobada per tots aquells i aquelles caps de la demarcació central que tenen ganes de passar una bona estona i conèixer als companys dels pobles veïns. L’esport va ser l’excusa perfecte per poder-nos trobar i poder gaudir de les diferents activitats preparades pels caps del cau de Solsona, l'AEiG Pare Claret, i del fabulós dinar que ens van preparar els Pioners i Trucs d’aquest agrupament.

Des de Súria vam pujar 4 representants, amb la maleta de la motivació ben plena, amb moltes ganes de gaudir d’un matí diferent de dissabte, la Maria Vila, en Carles Moyano, l’Alba Cano i l’Antoni Anguita vam ser els valents.

Com que no èrem suficients per formar un equip, ja que necessitàvem ser 10 integrants per equip, vam decidir escoltar “ofertes” d’altres caus per agrupar-nos amb ells. Les ofertes milionàries van venir del cau d'Igualada, del de Calaf,  de l'AEiG Antoni Gaudí de Manresa i... de GIRONELLA, l'AEiG Sebastià Montraveta! La colla d’arreplegats que venien de les terres berguedanes són els que més ens van saber convèncer. 
Vam decidir que ens diríem SÚRIANELLA per integrar els noms de Súria i Gironella al mateix nom i així ser tots un. Sebastià Ros o Joan Montraveta també van ser presents en la pluja d'idees. 

El deu ideal vam ser l’Ignasi, la Gemma, L’Eulàlia, en Roc, en Joan, la Núria i els quatre suriencs.

El dream-team!

El primer partit al que vam jugar del tipus col·laboració – oposició, al qual mai havíem jugat abans i el qual ens va encantar va ser el joc de l'ampolla. 
Aquest joc consisteix en fer tirar l’ampolla rival (plena d’aigua) amb una pilota i, pel contrari, que l’equip rival no et buidi la teva. Amb uns aparellaments no gaire nets i molt manipulats (...ehem...) ens va tocar jugar contra Solsona, l'equip amfitrió i favorit per la preparació física dels integrants del seu equip, tota la contrària a la dels nostres intergrants...

Al principi, ens va costar molt, fins i tot, trobar el crit de guerra, però mica en mica ens vam divertir més i més i al final vam aconseguir, amb molt de patiment, plantar cara al millor equip. El crit va quedar així: SÚRIA-NELLA, SÚRIA-NELLA, SÚRIA-NELLA-NELLA NELLA i ja està!

En el segon partit de l'ampolla el vam jugar contra el grup creat a partir dels caus de Calaf i de Moià on ens disputàvem el quart i el tercer lloc. El partit va ser una mica més igualat, tant per la capacitat com per la motivació i les ganes de passar-s’ho bé. Súrianella va quedar en la tercera posició! De quatre! Súper-orgullosos!

El segon joc que vam fer va ser un joc individual, el de llançar l'espardenya. Consisteix en llançar la teva pròpia sabata el més lluny possible, però aquest llançament es fa d’una manera molt específica: el cos orientat mirant cap a on s’ha de llançar la sabata, cames obertes, amb l’ajuda del braç fas passar la sabata per sota les cames i per sobre l'esquena. La sabata ha d'anar el màxim lluny i en la direcció cap a on es mira, activitat molt perillosa si estàs al costat d'algú sense punteria ni coordinació!. En aquest cas la representació surienca no va poder passar de la primera ronda eliminatòria... Ens va quedar clar que faltava pràctica. Gironella va prosperar una mica més!

Al final d’aquests dos jocs vam anar tots i totes corrents a per les butifarres que ens havien preparat per dinar i tots junts vam anar a seure a petar la xerrada, menjar i poder conèixer més a altres caps dels diferents caus i poder comentar les jugades.

Al final els Suriencs vam haver de marxar, però per la tarda la cosa encara continuava amb grans partits de futbol.

Estem molt contents d’haver jugat a Solsona ja que activitats com aquesta són les que et fan viure el cau des d’una altre perspectiva. No passa gaire sovint quan les activitats es preparen soles i ets tu qui has de gaudir. En aquests esdeveniments on et trobes amb altres caps parles amb altres persones que, com tu, comparteixen el pensament escolta i, sobretot, el viuen i és un fet que et dóna motivació i idees per treballar al cau amb els nens. Ens apuntem amb marcador el joc de l'ampolla!

Per acabar, volem agraïr molt al cau de Gironella, l'AEiG Sebastià Montraveta, per deixar-nos jugar amb ells i poder fer una bona pinya i un bon dream-team. També estem molt contents de poder compartir moments únics amb altres caps de diferents caus de la Demarcació i que, gràcies a aquestes activitats, ens podem trobar.

Maria Vila, Carles Moyano, Alba Cano i Antoni Anguita